Ursula Wölfel
BIBLIOGRAFIA
Ursula Wölfel (Hamborn, 16 de setembre de 1922 − Heidelberg, 23 de juliol de 2014) va ser una professora i escriptora alemanya de literatura infantil. Wölfel va estudiar literatura alemanya a la Universitat de Heidelberg. Després de la Segona Guerra Mundial va treballar com a ajudant escolar i, més tard, va cursar la carrera de pedagogia. Després va treballar en una escola d'educació especial de Darmstadt. En 1954, va publicar el seu primer llibre per a nens. En 1960 va obtenir una plaça de recerca de Literatura Infantil i Juvenil i a partir de 1961 Úrsula es va dedicar de ple a l'escriptura. Des de 1972 és membre del club PEN.
Va morir l'any 2014.
PREMIS
Pels seus llibres infantils i juvenils ha rebut premis nacionals i internacionals, entre altres el Premi Alemany de Literatura Juvenil en 1962 i el Premi Especial del Premi Alemany de Literatura Infantil i Juvenil pel conjunt de la seva obra, concedit per primera vegada en 1991. Els seus llibres s'han traduït a més de 15 idiomes, entre els quals s'expliquen l'espanyol i el basc.
"Els llibres d'Ursula Wölfel no es poden sinó estimar, i amb ells naturalment també a la dona que els ha escrit, el seu reservat humor i la seva tendresa..." (Mirjam Pressler)
Els seus temes giren entorn de la vida quotidiana dels nens, al Tercer Món i als esdeveniments actuals, a més de l'important paper que desentela també el seu interès per les històries de caràcter fantàstic.
CAMPOS VERDES, CAMPOS GRISES
Catorze contes curts, catorze històries directament extretes de la realitat. Una realitat amb un rostre dur i cruel; una realitat moltes vegades incòmoda. La infància és l'element comú a tots els contes. La veu d'un narrador omniscient relata esdeveniments protagonitzats per nens i nenes amb problemes de marginació, opressió, discriminació racial o guerra. L'estil narratiu és sobri però l'economia del llenguatge no minva la qualitat del text sinó que potencia el seu missatge: la denúncia de problemes socials o familiars mitjançant preguntes que cadascun haurà de respondre.
Iela Mari
BIOGRAFIA
Milán (Italia), 1931- 2014
Encara que la seva formació va ser pràcticament autodidacta, entre 1949 i 1954 va estudiar dibuix en l'Acadèmia de Belles arts de Brera. Allí va conèixer al seu marit, el dissenyador Enzo Mari, amb el qual -entre 1955 i 1965- es va dedicar a realitzar estudis sobre la percepció visual dels nens. Aquestes recerques van donar motiu als seus famosos llibres d'imatges i projectes per a la confecció de materials de joc. "El globito rojo", que es va publicar per primera vegada a Espanya en 1970, va estar entre els millors llibres de l'any a Alemanya (1969).
IELA MARI va començar la seva aventura editorial entorn de 1958, amb llibres pensats per als seus propis fills. . La preparació de cada llibre sempre anava precedida d'un intens treball de documentació, fonamentalment en biblioteques. Deia la pròpia Iela Mari que les seves obres no estaven pensades “com a llibres educatius d'història natural, sinó més aviat com a imatges del naixement de la vida”.
En els cursos que impartia a l'Escola de Disseny de Milà, una de les seves principals lliçons consistia a inculcar als estudiants que “per arribar a una síntesi cal partir d'una anàlisi, no al revés”. Per això para Iela Mari és tan important el detallismo amb el qual traça elements tan senzills com les fulles de l'arbre: “Primer cal dibuixar tots els detalls, i després afegir i afegir…”.
LLIBRES
La peculiaritat dels seus llibres és el fet que gairebé no hi ha paraules i d'explicar històries simples i poesia en la força de sofisticació gràfica, sense moral. La seva idea principal era utilitzar les formes i colors d'una manera gairebé abstracta: l'autor estava convençut que el pensament dels nens petits, que s'havien tornat al seu treball, procedir a les associacions, i que això els permetria desenvolupar l'atenció selectiva , estimulant la seva imaginació al mateix temps.
En 1968, va dir: "M'agradaria cridar l'atenció sobre les formes en relació amb el bombardeig d'imatges produïdes per la televisió".
PREMIS
Iela Mari va rebre en 1971 el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil d'Alemanya per l'obra titulada "La mela et la farfalla", editat a Itàlia (1969) i Alemanya (1970). En 1973 va obtenir el Premi Gràfic de la Fira de Bolonya per "L'albero", publicat l'any anterior.
KALANDRAKA recupera un clàssic que en 1967, quan l'autora ho va publicar per primera vegada, va contribuir a revolucionar el panorama de la literatura infantil universal per la seva atractiva i nova proposta gràfica: es tracta d'un llibre sense text que destaca pel seu disseny minimalista i depurat. Amb el pas de cada pàgina el lector aprecia el procés de metamorfosi d'un globus en diversos objectes amb els quals guarda una semblança: poma, papallona, flor... Amb títols com “Un globito rojo” va inaugurar un estil gairebé abstracte que destacava per l'absència de realisme i un elevat grau de simplificació cromàtica, la qual cosa va convertir aquesta obra en un àlbum molt atípic per al públic infantil. D'aquí el seu mèrit per convertir-se en un referent en aquest gènere en el qual les paraules se substitueixen per imatges plenes de dinamisme que -lluny del silenci aparent- evoquen múltiples figures.
El globito rojo
ELS PARATEXTOS MÉS VISIBLES
Portada: La portada es presenta amb un fons de color verd amb una rodona vermella en mig introduint-hi a sota el títol del llibre, "el globito rojo". Aquesta és una obra creada i il·lustrada per l'autora Iela Mari a la mà de l'editorial Kalandraka dins de la col·lecció de llibres "libros para soñar".
Contraportada: La contraportada tradicionalment es reserva per un resum de l'argument, una llista dels títols que integren la col·lecció o una breu informació sobre l'autor. En els llibres per als més petits, normalment s'inclou una informació dirigida als adults sobre les característiques del llibre. En aquest cas però, en la contraportada simplement trobem la informació sobre l'editorial i la col·lecció de llibres en què pertany.
Esquena del llibre: L'esquena es presenta simple, de color verd amb el títol del llibre ressaltant en vermell i finalment es veu un gomet amb un color en particular per diferenciar l'edat dels infants els quals va dirigit.
El nom: “el globito rojo” pertany a la col·lecció de “libros para soñar”.
Format: les dimensions del llibre són de 23x23 cm presentades en un format quadrat de tapa dura de color verd tant per la portada com per la contraportada. A l’interior les seves fulles són d’una textura gruixuda on hi predomina el color blanc.
Numero de pàgines: 32 pàgines
Indicadors d’edat del lector del llibre: prelectors, primers lectors.
Les sèries: La il·lustració ocupa la majoria de la portada mentre que el títol del llibre i el nom de l'autor ocupen una part molt petita a la part inferior. La contraportada del llibre simplement és un fons de color verd on en format molt petit s'indica l'editorial i la col·lecció a la qual pertany.
La proporció entre imatge, text i nombre de pàgines és un altre indicador de què l'edat del lector és per a prelectors o primers lectors, ja que les imatges ocupen la major part de la pàgina, no hi ha text i el nombre de pàgines són escasses.
La tipografia: En aquest llibre en concret, no hi ha cap acompanyament textual sinó que el llibre s'explica a través de la visualització de les il·lustracions.
ELS PARATEXTOS DINS DEL LLIBRE
El títol de la narració: El títol original el trobem en francès "les aventures d'une petite bulle rouge" traduït a "el globito rojo"; aquest títol ens permet identificar rapidament el llibre i donar-nos una idea sobre la descripció, temàtica i gènere del llibre, en aquest cas ens deixa veure que és un llibre destinat a infants que tracta sobre la vida d'un globus vermell.
El títol del capítol: En ser una història ràpida i continuada, no té la necessitat de dividir-se en capítols.
Altres paratextos: No aporta pròlegs aquest llibre perquè en contes infantils aquests són inexistents.
Les dedicatories: Aquest llibre no consta de cap dedicatòria.
LA IL·LUSTRACIÓ
El fet de ser una història sense cap acompanyament textual fa que la importància recaigui totalment en les il·lustracions.
Al llarg de la història, les il·lustracions es mostren de manera oberta i grans ocupant tota o la major part de les pàgines, exceptuant en alguns casos en què la il·lustració es mostra de manera més disminuïda.
Les il·lustracions no tenen una posició fixa, sinó que a mesura que es desenvolupa la història es van centrant o descentrant donant així un efecte de moviment al globus per tal de poder contextualitzar més la història.
La il·lustració manté el mateix disseny al llarg de tota la història pel fet que no hi ha una narració que l'acompanyi i permeti aquest canvi.
Podríem dir que hi ha dos personatges centrals en el llibre, l'infant i el globus vermell, tot i que aquest últim té la capacitat de metamorfosejar-se a mesura que avança la història.
Es mostren a més unes línies senzilles que van dibuixant nous escenaris tant interiors com exteriors de manera que acompanyen al globus en aquesta transformació.
En relació al punt de vista de cada imatge, aquest es mostra com si una segona persona, externa a la transformació que pateix el globus i a l'infant, seguis tot el procés d'ençà que surt de la boca de l'infant fins que arriba de nou en aquest en forma de paraigües.
Tot i no haver-hi massa escenaris, els pocs que hi ha ens dóna a imaginar que la història succeeix durant la primavera a causa del fet que es veuen il·lustracions de plantes, flors, animals... de forma secundària molt vius a més de contenir tons molt clars i finalment s'il·lustra un dia plujós tot mantenint els colors clars i la lluminositat.
La imatge en general és un disseny senzill, compost a partir de línies negres i fines acompanyades d'objectes o subjectes vermells que representen la metamorfosis del globus vermell.
En general, la imatge tot i ser tan simple demostra tenir un significat bastant complex, ja que tot i no tenir un text que l'acompanyi, és capaç de demostrar diverses interpretacions
Wolf Erlbruch
Va néixer en Wuppertal, Alemanya, en 1948.
Després de cursar estudis de disseny gràfic, Wolf Erlbruch treballa com a il·lustrador per a les revistes Stern i Esquire abans de decantar-se per l'ensenyament. Va exercir de catedràtic d'Arts Il·lustratives i Visuals a la Universitat de Wuppertal, localitat on també resideix.
Wolf Erlbruch va debutar, en 1985, amb les il·lustracions del llibre L'àguila que no volia volar de James Aggrey. Va saltar a la fama cinc anys més tard en publicar-se El talp de volia saber qui s'havia fet allò en el seu cap amb text de Werner Holzwarth.
L'ànec i la mort és aclamat com un clàssic modern, per ser una meditació simple i refinada sobre la naturalesa de la vida i la omnipresencia de la mort. El llibre ha estat descrit amb freqüència com el llibre més bell sobre la mort publicat. Amb el seu contingut senzill i depurat – benvolgut per adults i nens per igual– constitueix una reflexió tant sobre les condicions de la vida com sobre la presència i inexorabilidad de la mort.
Wolf Erlbruch ha estat reconegut amb diversos guardons, entre altres, el Deutscher Jugendliteraturpreis i el Premi Hans Christian Andersen pel conjunt de la seva producció el Astrid Lindgren Memorial.
Wolf Erlbruch fa de les qüestions vitals alguna cosa accessible i manejable per a lectors de totes les edats. La seva obra mostra el petit dins del gran amb humor i una calidesa profundament arrelada dins d'una perspectiva humanística. Domina amb mestratge l'art del dibuix sobre la base d'una llarga tradició al mateix temps que obre noves finestres de creativitat. Wolf Erlbruch és un minuciós visionari.
El pato y la muerte
ELS PARATEXTOS MÉS VISIBLES
Portada : En aquesta portada el que veu el comprador o el lector a primera vista és l'ànec que es troba a la part central, i seguidament els ulls van directes al títol del conte i el nom de l'autor i el nom de l'editora que estan damunt de la il·lustració.
Contraportada: En la contraportada es troba una flor que es troba als llacs, a l'hàbitat dels ànecs.
El nom: Col·lecció de l'editorial Barbara Fiore Editora (10 llibres).
Esquena del llibre: En aquesta part del llibre es troba l'editorial, el nom de l'autor, i es veu un gomet amb un color en particular per diferenciar l'edat dels infants els quals va dirigit.
Format del llibre: El llibre és d'una forma rectangular, de tapa dura, d'un color groguenc la part de fora del llibre (portada i contraportada). En la part de dins del llibre té uns fulls d'una forma gruixuda on el color segueix sent groguenc però una mica més claret. Les dimensions del llibre són 24x30.
Número de pàgines: 32 pàgines. Les pàgines del llibre són molt sobris, amb pocs elements i fons groguencs clars tirant a blanc i consisteix principalment en el diàleg filosòfic entre l'ànec i la mort que el persegueix.
Indicadors d'edat del lector del llibre: Majors de 3 anys
L'anagrama: S'identifica la col·lecció i l'edat dels infants en l'anagrama amb un gomet d'un color individualitzat.
Les sèries: La il·lustració ocupa tres quarts de portada i el títol,nom autor i editor un quart de portada. I en la contraportada només surt la flor i ocupada tres quarts de contraportada i no hi ha re de lletra. Segueix uns colors clars (groguencs en la portada i contraportada), i en l'interior del llibre on es troben els folis són grocs però més clars.
La tipografia: La tipografia i l'adaptació gràfica està a càrrec d'en Francisco Delgado, on fa servir una tipografia, amb frases curtes, on es realitza preguntes i respostes (un diàleg entre els dos personatges, i en aquesta mateixa pàgina hi ha un dibuix del qué està passant en aquest text. La lletra que s'utilitza és realitzada a màquina i gran per veure-ho amb claredat.
ELS PARATEXTOS DINS DEL LLIBRE
El títol de la narració: El pato y la muerte. El tema ja es pot veure que va destinat sobre la mort i la tristesa.
Altres paratextos: No aporta prolegs aquest llibre perquè en contes infantils són inexistents.
Les dedicatòries: aquest llibre no consta de cap dedicatòria.
LA IL·LUSTRACIÓ
Des de la coberta la figura de l'ànec se'ns presenta com a eix de la narració. La seva figura s'eleva a la recerca de transcendència o espiritualitat en un fons blanc que deixa molt espai per a la reflexió. Passem unes guardes sense il·lustració, els nens comencen a sentir la tensió que genera aquest buit. El silenci es fa més dens mentre anem passant pàgines en les quals protagonistes dialoguen.
El llibre està tot il·lustrat i repeteix el text en tot moment el que està passant amb gestos i petits detalls. Les imatges que trobem al conte són sempre l'ànec i la mort, aquestes són grans, obertes i centrades.
Wolf Erbruch aconsegueix, amb poquíssims canvis, una gran expressivitat en els seus personatges. Amb l'ànec li basta canviar la grandària o la forma de l'ull,inflar-li o desinflarleel pit, girar-li el coll...i a la mort, gairebé sempre amb un mig somriure, li canvia la postura corporal (de front i de perfil) movent mans i peus.
La imatge es congela amb el text, cada plana veiem il·lustrada la situació que anomena el text, fent així que cada imatge sigui diferent de l'anterior, tot i que, com hem dit abans, els canvis normalment són petits detalls i expressions. El tipus de dibuix es manté de manera constant en tot el transcurs del conte.
En la majoria de les pàgines no surt il·lustrat el context o espai on se situa l'acció en la qual es desenvolupa, en tot moment veiem als dos personatges d'una manera gran i clara, només en uns instants precisos, on l'espai passa a tenir un gran paper per situar l'acció és quan hi apareixen (el llac, l'arbre i el cel a les pàgines 9, 18, 19, 23, 25, 26 i 27). Malgrat això en els moments on apareix l'espai on es situa l'acció, i en general durant tot el conte, no es contextualitza l'estació en la que es troba.
El punt de vista de les planes és constant i no aporta grans contrastos dinàmics.
Els dibuixos són d'uns tons foscos i apagats tot i que predomina un color marró clar.
La imatge complementa el text i aporta una visió diferent del que ens diu el text.
CONCLUSIONS
És un llibre bell per parlar d'un tema complex. Dos personatges (l'ànec i la mort) estableixen un diàleg profund i filosòfic sobre la finitud de la vida, però també sobre la finitud de la consciència que no pot saber-ho tot.
Les il·lustracions són despullades, com la vida mateixa en la qual estem immersos dia a dia, i els fons blancs solament es tornen blaus amb l'arribada del final inevitable (en una sola plana es veu el fons blau de la il·lustració).
Creiem que cada nen i nena llegeix des del seu propi univers simbòlic i aquest àlbum pot crear tantes impressions com a lectors que s'acostin a ell. Per això els llibres no es poden receptar, no sé si a tots els resultarà una visió reconfortant de la mort, però en l'etapa de l'educació infantil és un tema en el qual em de conviuré i integrar en l'àmbit escolar.
El text no ofereix formules simples sinó que accepta, com a natural, el fet que existeixin preguntes que no podem respondre. Però la mort no és alguna cosa terriblement cruel ni la promesa d'un paradís idíl·lic, és alguna cosa que simplement existeix perquè estem vius, la coneixem molt bé perquè ens acompanya des que vam néixer: ella sempre va estar aquí perquè així és la vida, però d'altra banda, un dia tot s'acaba perquè tots tenim una fi absoluta encara que no ens vulguem afrontar en aquesta realitat evident.