BIOGRAFIA
"Los Tititriteros de Binéfar" és una companyia teatral que porta més de trenta anys recorrent els carrers, places, teatres i carpes oferint grans espectacles amb les seves titelles.
La companyia crea les seves obres de cara a tots els publics però sobretot tenint en compte als nens com a persones sensibles i inteligents i als adults que encara tenen una mica d'infants dins seu.
Al llarg d'aquests trenta anys han pogut editar set discos, tres llibres i s'han escenificat els espectacles per trenta vuit paisos per tot el món.
PREMIS
1991: Certamen Villa de Madrid
1993: Aragoneses con Denominación de Origen
1944: Festival de la Vall d'Albaida, Valencia
1995: Festival Internacional de Pècs, Hungria
1998: Seleccionars per participar en el Festival Jim Henson de Nova York.
1999: Premi del Public en la Primera Muestra de Teatro Aragonés en Alcañiz, Teruel
1999: Primer Premi al millor espectacle en el Festival Internacional de Titelles de Praga, República Checa.
2000: premi Oasis al millor espectacle d'animació, Zaragoza
2005: premi San Miguel a millor espectacle de sala a la Fira de Teatre de Tárrega
2006: millor espectacle infantil
2007: Drac d'Or en la 18 Fira de Teatre de Titelles de Lleida
2008: premi a la coherencia i al compromis social en la 24 Mostra Internacional de Titelles a la Vall d'Albaida
2009: I Premi Nacional de Teatre per la Infancia i la Juventut.
2011: Drac d'Or de les Autonomies en la 22 Fira de Teatre de Titelles de Lleida.
 |  |  |  |
|---|---|---|---|
 |  |  |  |
 |  |  |  |
 |  |  |  |
 |  |  |  |
 |
Los Chorpatélicos
Los chorpatélicos és una obra representada per els titiriteros de Binéfar que té com a finalitat apropar el món de la poesia a tothom i entre ells també als infants.
El nom de l’obra ve donat ja que Federico García Lorca els hi va dir a uns nens que jugaven divertits al carrer: ¡Qué chorpatélicos sois!
El que fan en l’obra es jugar amb la poesia i les cançons d’autors com Federico García Lorca, León Felipe, Rafael Alberti, Nicolás Guillén, Gerardo Diego, Ramón Gómez de la Serna, Gloria Fuertes, Hermanos Rincón, María Elena Walsh y Vainica Doble.
L’obra és situa tota en un quiosc dels anys 60 i 70. Els personatges principals són dos, el rojito i la azulita, i la manera en que vesteixen els personatges és curiosa, ella va vestida amb pantalons i ell amb faldilla. El que volen intentar és provocar al públic d’una forma sutil, al igual que al llarg de l’espectacle, els hi encanta la provocació.
El que fan és cantar o narrar versos dels autors esmentats anteriorment i acompanyar-ho d’una forma visual jugant amb el material. Cada nova obra o cada nou relat el material es totalment diferent i té molta relació amb el que s’esta dient. En varies ocasions els protagonistes entaulen una conversació amb algun personatge del seu material, donan-los-hi vida propia.
Personalment creiem que és una obra força entretinguda i a la vegada molt interesant ja que moltes vegades la majoria de gent te el concepte de poesia com algo aborrit i que no acostuma a agradar a la majoria de públic. D’aquesta forma el que fa l’obra es ensenyar des dels més petits als més grans que la poesia pot ser realment divertida i que el que ens transmet es força interesant. L’elecció que han fet els titiriteros de Binéfar sobre els textos és molt encertada ja que en moltes de les obres et sents identificat i aixó fa que et posis encara més en el paper, com per exemple la de piedra pequeñita.